Incident al metro

Fà un parell de dies tornant a casa amb el metro(L3 Diagonal) cap allà les nou del vespre vaig presenciar un incident el cual no aconsegueixo oblidar. Durant el trajecte vaig fixarme que a l’altre bagó hi havia un vagabund sentat fumantse un piti amb una ampolla de Xibeca mig plena a la seva esquerra. Em vaig fixar amb aquest particularment ja que mostraba una actitud enfadada i violenta. Vaig estar uns moments mirant-lo sense que ell em veiés a mí. Mentres intentava posicionarme en el seu lloc vaig pensar que ha de ser odiós sentirte tant ignorat en una situació tant impotent. No ser ningú per a ningú… ha de ser horrible. En aquell instant hem van entrar ganes d’acostarmi i dir-li algu, pero QUÈ li puc dir jo. A part de que no soc Maria Teresa de Calcuta, i com tots, faig el meu camí sent tansols una observadora del que hem rodeja.

A diagonal vaig baixar del metro i vaig sentir com una ampolla explotaba. Tothom va parar-se, i vam veure com un home amb el cap obert intentaba aguantar-se de peu. Repeteixo que eren les 9 del vespre a diagonal. Després de uns instants paralitzada vaig marxar d’allà bastant alterada ja que molta ajuda no podia fer. Dies deprés m’en he enterat de que el vagabund va escapar i aquell pobre home va tenir que surtir sol del metro i anar a l’hospital. Ni la policia ni l’ambulància es van presentar. 
Sincerament no sé què pensar. Que només va ser un incident que un boig va cometre…També hagués pogut ser jo la ferida.